A principi del segle XX Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat... En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d'elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d'una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps. Són les responsables de portar a casa nostra l'espiritisme, que ja es practicava a la resta d'Europa, entès com una confrontació al sistema, com una manera d'espiritualitat radical que capgira l'ordre social representat per l'església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament. Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls o Amalia Domingo són algunes de les biografies que l'autora presenta en aquest llibre únic que reivindica la historiografia de la dissidència. "Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Hay una parte de la historia de España que se conoce poco: la de quienes perdieron la Guerra Civil pero se negaron a abandonar la lucha. Tras la derrota final en 1939, muchas personas se exiliaron y pasaron a formar parte de la resistencia al nazismo en Francia. Al mismo tiempo, las organizaciones derrotadas comenzaron a reestructurarse en los campos de concentración y las prisiones. Los grupos guerrilleros que conformaron el maquis libertario estuvieron en la brecha durante los años más oscuros de la dictadura. En una época de hambre y racionamiento, padecieron cárcel, torturas y ejecuciones sumarias. A pesar de todo, no fueron completamente neutralizados hasta bien entrados los años sesenta y sus acciones en las ciudades son todavía hoy un paradigma de guerrilla urbana. Perdieron la Guerra Civil pero siguieron luchando. Dolors Marín bucea en archivos y bibliotecas, realizando centenares de entrevistas a hombres y mujeres que vivieron de cerca los hechos narrados, para dar forma a la gran crónica de la resistencia libertaria antifascista durante las primeras décadas del franquismo.