Con la crisis del Estado-nación y del sistema de representación partidista, una multitud de anónimos emerge como nuevo sujeto político al tiempo que explora el potencial emancipatorio de la red. Mientras tanto y para comprender el movimiento de esta multitud conectada, la filosofía política recurre a metáforas prestadas por la literatura y el arte. La multitud se explica entonces a partir de figuras como la red, el hormiguero, el coro de voces o el contagio vírico; imágenes que orientan nuestra acción tal como las fábulas y relatos configuraron secularmente nuestra visión del mundo. Este libro plantea una revisión polémica y plural del concepto de multitud confrontando el pensamiento de Negri con figuras clave de la filosofía contemporánea como Foucault, iek, Nancy, Latour, Butler o Joseph Nye. Se ofrece así al lector un mapa del concepto de multitud y de su historia que arranca con la última y original respuesta de Negri a la crítica sobre el supuesto carácter utópico del término y que pone a prueba la eficacia de este para explicar los grandes acontecimientos de la actualidad.

En la literatura sobre movimientos sociales, como en la de todas las ciencias sociales, existen dos tipos de estudios: los académicos y los de difusión. Movimientos sociales en el siglo XXI supone la ruptura de esa dicotomía y de casi todas las que puede

Aquest llibre neix de la preocupació personal de les autores pel creixement de les sancions i penes relacionades amb els drets a la llibertat d'expressió, de manifestació i d'informació. L'obra exposa i denuncia el marc legal que empara la censura a l'Estat espanyol, agreujat per l'aprovació de la llei mordassa i l'enduriment del Codi Penal el 2015. Alguns dels casos més coneguts dels últims anys Valtònyc, Altsasu, els presos polítics catalans, Pablo Hasél, La Insurgencia, Strawberry, o Cassandra, entre molts altres i d'altres menys coneguts però igualment importants serviran d'exemple d'aquestes males pràctiques i de com la censura i la repressió poden afectar-nos de forma insospitada. Aquesta activitat repressiva ha trobat resposta, afortunadament, en la societat: des de l'activitat de les organitzacions que lluiten contra aquesta llei i les seves aplicacions, com el Centre Irídia, No Callarem, No Somos Delito, Amnistia Internacional, la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información, Greenpeace, fins a les diverses reaccions i formes d'organització contra la censura de diferents col·lectius en forma de manifest, manifestació, caixes de resistència, cançons i campanyes. Tu, calla és una anàlisi i una denúncia de l'actual estat de la censura i la repressió a Espanya i una reflexió sobre les fatals conseqüències d'aquestes polítiques: criminalització de la protesta i de la pobresa, desmobilització, autocensura i servitud d'informació.

Así se refiere Stefan Wisniewski, militante de la segunda generación de la Fracción del Ejército Rojo (raf), a los hechos del otoño alemán de 1977 y, por extensión, a la propia trayectoria de la organización armada más relevante de la Alemania poster